Guerra dels catalans - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure. La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya. Aquesta última fase del conflicte s'inicià quan, malgrat l'armistici firmat entre Felip V i Carles d'Àustria que posava fi a la guerra a partir de l'1 de juliol de 1. Tres Comuns de Catalunya —institucions d'autogovern catalanes— proclamaren unilateralitat el 9 de juliol de 1. Felip V i contra França,[2] perllongant en solitari la contesa bèl·lica fins al 1. El 1. 4 de març de 1. Pau d'Utrecht, Carles d'Àustria es plegà a la política de fets consumats i firmà el «Conveni d'armistici i evacuació de Catalunya»,[3] mentre demanà als britànics que el Principat de Catalunya fos establert com una república independent,[4] o que si quedava sota el domini de Felip V preservés les constitucions catalanes.[5] Però després de la renúncia de Felip V al tron de França, l'entrega del penyal de Gibraltar i de l'illa de Menorca, i diverses concessions comercials a Amèrica, els britànics cediren davant Felip V a qui reconegueren com a legítim monarca espanyol,[6] concedint l'amnistia als catalans i els mateixos drets i privilegis que els habitants de Castella,[7] abolint de facto les lleis de Catalunya.[8]Carles d'Àustria notificà l'evacuació de les tropes austriacistes als diputats de la Generalitat, concloent que el continuar la guerra només provocaria un bany de sang inútil[9] que no tindria més resultat per a Catalunya que el de la seva total i absoluta destrucció, davant la qual cosa els induïa a acollir- se a l'«Indult i perdó general als catalans» promulgat per Felip V.[1. Als pocs dies l'emperadriu va abandonar Barcelona i el 2. Felip V i de Carles d'Àustria van signar el «Conveni de l'Hospitalet», que donava per finalitzada la Guerra de Successió en territori espanyol sense garantir el mantinent de les Constitucions de Catalunya.[1] Però una facció radical de l'aristocràcia catalana forçà als diputats de la Generalitat a convocar una Junta General de Braços que després d'abrandades discussions el 9 de juliol de 1. Llibertats, Privilegis i Prerrogatives dels catalans, que nostres antecessors a costa de vessar gloriosament la sang obtingueren i nosaltres hem, així mateix, de mantenir, les quals no han estat preses en consideració ni a Utrecht, ni a l'Hospitalet».[1. Des de l'òptica borbònica la guerra successòria havia acabat, de manera que els Tres Comuns de Catalunya cometien els delictes de rebel·lió i de lesa majestat contra el seu legítim monarca —Felip V—, qui no reconeixia als Tres Comuns de Catalunya ni com a potència contendent, ni com interlocutor vàlid de Carles d'Àustria amb qui havia signat un armistici.[1. Contràriament dels Tres Comuns de Catalunya proclamaven que la guerra no havia acabat i que actuaven sota l'empara del seu legítim monarca —Carles d'Àustria—, que, creien ells, en vista de la seva determinació a lluitar no trigaria a venir a salvar- los.[1. Reduïts inicialment a Barcelona, es constituí una junta de govern —la «Junta dels 3. Tres Comuns, davant l'evacuació de l'exèrcit austriacista, alçaren un exèrcit propi —l'exèrcit de Catalunya— nomenant- ne per general comandant Antonio de Villarroel.[1. The Natural Pdf Richard La Ruina Books Of The OldEl 2. 5 de juliol de 1. Barcelona però, incapaç de prendre- la a l'assalt, la bloquejaren per terra esperant poder asfixiar- la.[1. Però a l'interior de la ciutat la divisió entre radicals i moderats —inclús el conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix i Ferreró era favorable a la submissió negociada amb Felip V—,[1. Els moderats intentaren una operació diplomàtica en connivència amb l'ambaixador català a Londres Pau Ignasi Dalmases per sotmetre Catalunya a Felip V de manera negociada,[1. Cap Rafael Casanova frustrà el pla.[1. Aquest avortà qualsevol temptativa diplomàtica de negociar la submissió i es centrà a passar a l'ofensiva ordenant una expedició a l'exterior de Barcelona sota les ordres del marquès del Poal.[1. L'operació es veié afavorida quan a principis de gener de 1. Madrid de cobrar impostos a Catalunya.[2. L'aixecament de la ruralia catalana convocant el sometent al crit de «Via fora, lladres !»[2. Barcelona alleujant la situació de la ciutat.[2. En paral·lel a Utrecht els diplomàtic espanyols van negociar el Tractat de comerç entre Espanya i Gran Bretanya que generalitzava les prebendes comercials als mercaders anglesos i a Londres aconseguiren que el secretari d'estat Henry Bolingbroke ordenés que l'esquadra britànica ajudés les tropes de Felip V a atacar Barcelona.[2. El febrer de 1. 71. Barcelona de resultes del qual es constituí una nova junta de govern —la «Junta dels 2. Barcelona als quals els diputats de la Generalitat cediren la direcció de la guerra.[2. Així es va culminar el procés mitjançant el qual els radicals van assumir tot el poder polític i el conseller en Cap de Barcelona, Rafael Casanova esdevingué el màxim mandatari polític, i militar, de Catalunya.[2. El Tractat d'Utrecht havia postergat la solució del «Cas dels catalans» per a un tractat posterior, una «Pau Universal» que s'estava negociant a Rastatt entre austríacs i francesos, i en la que es fonamentava tota l'estratègia dels radicals. Però les pressions diplomàtiques espanyoles aconseguiren frustrar la negociació i en el Tractat de Rastatt del març de 1. Catalunya, esvaint- se tota esperança de rebre l'auxili de Carles d'Àustria.[2. Tot seguit l'abril de 1. Felip V oferí una sortida negociada al conflicte però la radicalitzada «Junta dels 2. Richard La Ruina; Born: Richard La Ruina 7 July 1980 (age 37) London, England. Richard La Ruina is a London-based entrepreneur, author and dating coach. Minube es mi compañera de viaje, la que siempre me acompaña en el bolsillo o en la mochila, donde sea que lleve el teléfono. Es con quien comento lo que veo o a. Un Irving electrónico, [1] libro digital o ciberlibro, conocido en inglés como e-book o eBook, es la versión o evolución electrónica o digital de un libro. Barcelona» va rebutjar la submissió si no es mantenien les Constitucions de Catalunya.[2. El maig de 1. 71. Catalunya devastava el país. L'equilibri de forces no es va poder trencar fins al juliol de 1. Lluís XIV de França va ordenar a l'exèrcit francès sota les ordres del mariscal Berwick que entrés a Espanya i s'inicià un veritable setge militar contra Barcelona.[3. L'artilleria francesa començà a batre les muralles mentre els enginyers francesos obriren les trinxeres d'atac des de les quals les tropes borbòniques començaren a aproximar- se cap a les muralles de Barcelona.[3. El 1. 2, 1. 3 i 1. Entre tant a Londres ocorregué el miracle diplomàtic que els resistents esperaven: la mort de la reina Anna de Gran Bretanya propicià un canvi de govern a Anglaterra. L'ambaixador català a Londres pressionà el consell de regència britànic i aquest ordenà a l'esquadra britànica del mediterrani que es dirigís a Barcelona per salvar la ciutat,[3. Jordi I de Gran Bretanya.[3. A Barcelona la situació s'havia tornat crítica car ja no quedaven aliments, augmentant les desercions i esclatant motins de la població que demanava pa.[3. Sense tropes suficients per aturar un altre assalt borbònic i evitar una carnisseria Villarroel pressionà la «Junta dels 2. El 3 de setembre Berwick oferí negociar una capitulació de rendició,[3. Tres Comuns de Catalunya ho rebutjaren.[3. L'1. 1 de setembre les tropes borbòniques llançaren l'assalt final sobre Barcelona.[3. Després d'unes 1. Villarroel, que havia caigut ferit, resolgué unilateralment suspendre les hostilitats sense autorització dels dirigents polítics catalans. Finalment el 1. 2 de setembre, amb la ciutat en runes i les muralles ocupades pels borbònics, els Tres Comuns s'abocaren a negociar la rendició, essent ocupada Barcelona el 1. En el pacte de capitulació Berwick va concedir als caps de la rebel·lió la vida i el perdó pels delictes comesos.[4. Quatre dies després, el 1. Tres Comuns de Catalunya —Generalitat de Catalunya, el Consell de Cent de Barcelona, i el Braç militar de Catalunya—.[4. El 2. 0 de setembre l'exèrcit francès lliurà Barcelona al govern espanyol moment en el qual, contravenint els pactes amb Berwick, foren empresonats 2. Felip V. Derogades les Constitucions catalanes, el 1. Felip V promulgà els Decrets de Nova Planta que instauraren l'absolutisme a Catalunya. El novembre de 1. Espanya Carles II el Fetillat— de la Casa d'Àustria—, havent nomenat com el seu successor al duc Felip d'Anjou — de la Casa de Borbó—, i la ratificació d'aquest com a successor, també, al tron de França, provocaria dos anys després l'esclat d'una guerra mundial entre les Dues Corones Borbòniques —França i Espanya- , i les potències de la Gran Aliança de la Haia —Anglaterra, Holanda i l'Imperi Austríac—, un conflicte que aviat es tornaria en guerra civil en la mateixa Espanya entre els fidels a la Casa d'Àustria i els partidaris de Felip V de Borbó.[4. Are you sure you want to delete this list? Everything you selected will also be removed from your lists. Saved" data- remove_from_library="This book will also be removed from all your lists. Saved" data- change_library_state="" data- remove_from_collection="" data- error="" data- audio_reading_progress="You& #3. However, it looks like you listened to {{listened_to}} on {{device_name}} {{time}}. Jump {{jump_to}}? No. Yes" data- delete_review="{{content_line_one}}{{content_line_two}}cancel. Delete" data- notify_personalization="We& #3. Explore now" class="confirmation_lightbox_templates">.
0 Comments
Leave a Reply. |
AuthorWrite something about yourself. No need to be fancy, just an overview. Archives
November 2017
Categories |